Aquest nucli d'entrenament va neixer en la temporada 1993/94

Aquest nucli d'entrenament va neixer en la temporada 1993/94
Des de aquell llunyà setembre de 1993 quan vaig agafar el relleu de responsable de mig fons i fons del club de la meva vida, han passat molts i bons atletes, i he viscut moments molt gratificants. Em sento una persona afortunada per haver pogut disfrutar d'aquests moments, i veure contents als meus atletes. Aquest nucli te molta vida, doncs diria que ara es un grup amb una gran maduresa esportiva i ple de reptes importants en cadasqun dels seus components.
Va estar en la temporada 1993/94 quan aquest projecte va donar els seus primers pasos. Un grup de cadets, majoritariament nascuts a l'any 1978 van estar els primers deixebles d'aquest nucli d'entrenament. Vaig agafar l'oportunitat que Mercè Rosich em va oferir, en donar-me el relleu en el poder entrenar el sector de mig fons i fons de l'entitat. I de ben segur que he de agraïr-li de per vida l'oportunitat que em va donar. Han estat disset temporades plenes de satisfaccions. De veritat: He estat un privilegiat per poder gaudir de tot el que els meus atletes m'han donat en cada moment, que ha estat molt, molt, i molt. Però, tot i que en cada moment d'aquesta vida, tot va canviant, em segueixo sentint a dia d'avui afortunat per el gran grup humà que tinc en el "meu" nucli d'entrenament.

sábado, 10 de julio de 2010

FINITO. FINISH. S'HA ACABAT.


Temporada acabada. Tancada. Finito. Finish. S'ha acabat.
S'ha acabat amb bon regust. L'ALBA finalment ha fet la cursa "quasi" perfecte: 2'12"68. Ha estat la seva millor temporada amb diferencia de qualsevol altre.
L'ANNA sense trobar-se be, tambè ha corregut amb uns bons 2'12".
Avui, el RAMON ha tancat tambè la seva amb uns excelents 4'15" i poquet.
Que toca fer ara? Disfrutar de l'estiu, alliberar tensions, fer altres activitats físiques, estirar, i a partir de mig agost, tornar a correr.
Però dos atletes encara tenen compromisos molt importants: L'EULALIA amb l'Europeu per davant, i en JUST amb tota, tota la temporada per davant.
Quan començarem temporada 2011? Doncs aqui us ho deixo: 6 de setembre.
Tornarem a tenir entre nosaltres a l'ABEL: Benvingut de nou, tot i que mai ha deixat d'estar considerat atleta del grup. Tambè, la TXELL, un cop ja ha nascut el Biel, tornarà de nou a la càrrega, amb objectius mig aparaulats que m'atrauen.
Repte davant nostre de l'IGNASI (amb nova residència a Esplugues) i de l'ABEL per aquest proper gener. Com s'hauràn d'apretar les clavijes.
Els "meus" 20-25 runners , de nou a la recerca d'objectius personals.
L'URI, el GUILLEM, ja ha quedat clar que volem de la temporada 2011. Fora cros i poca ruta. Pista coberta i aire lliure. L'EKHI ha acabat positiva: el 2011 ha de ser la seva rampa d'enlairament. La TXELL "petita" ha de seguir sumant com ha fet des de que la conec.
Espero poder seguir treballant amb en JAMES. La lesió als isquios li va privar d'evolucionar encara mes que ja ho ha fet.
De l'ALBETA, del DAVID, del BENVI ,de la CARME, de l'ALBERT, de la MARTA, de la MONTSE, del JORDI, de la MARIA, del ALEX, de l'OTMANE, de l'OUSSAMA: tot depen de les seves ilusions. Capacitats n'hi han en cadascú d'ells. I objectius importants a posar n'hi han.
Aquest sector, el mig fons i fons, no hi ha lloc per els indecisos. Qui no ho tingui clar, un consell: No enganyar-se mes. Aqui toca treballar, patir, i lluitar per aconseguir fites personals. En cas contrari, significa "navegar por los anchos mares sin rumbo".
Aquest any tindrem una suposada important incorporació al grup de joves atletes de l'Entitat, entre cadets i juvenils, molts d'ells i elles de notable qualitat. Us demano que el rebem amb el carinyo que es mereixen, i que sigueu un mirall per a ells i elles.
Pot ser una gran temporada. Al menys, son les sensacions que tinc. Som un "team" i com a grup hem de treballar en la mateixa linea.
Apa, disfruteu de l'estiu.

martes, 6 de julio de 2010

UN BON CAP DE SETMANA, per que no?

No ha estat el millor cap de setmana de la vida, però ha estat un bon cap de setmana.
El RAMON s'ha sortit a Tenerife, proclamant-se campió en el 8 (2'05") i en el milqui (4'16").El Ramón es un d'aquells atletes que un entrenador vol tenir en el seu grup d'entrenament.
L'EULALIA . Que puc dir d'ella? No hi han paraules. Buscaries una atleta aixì, i no la trobaries en anys de recerca. Dissabte: 58"44 en el 4, i diumenge: 26"86 en el 2. Sensacional. Fantastic, .....
La TXELL: 18'35"45 en el 5 a Castelló. 4ta. Finalista. La seva primera qualitat de finalista en un estatal. No fa ni 34 mesos que fa atletisme. Molt satisfet de la seva progressió i del seu treball fet. Felicitats, Txell !!!
L' ALBA: 8ena. 2'16" en el 8. Però això, de veritat no es l'important que ha fet l'Alba aquest cap de setmana. L'important i molt important es com ha sapigut pair aquesta situació viscuda. Chapeau, Alba !!!. Has millorat tant en tot, que ni tu ho saps. I t'esperen mes d'un dia de satisfaccions,... i jo espero viure-las al teu costat.
L'EKHI: 6ena . 4'48"79 en el milqui . 3er millor registre personal en la distància.
Com ella mateixa va dir just trobar-nos despres de la cursa, hem d'estar contents. I te raó, tot i que queden molts aspectes per pulir i per aixì, poder treure d'ella mateixa, tot el potencial que te. Però no hi ha dubte que es troba en el camí idoni, i que feia temps, per no dir, anys que no el trobava.
La MONTSE: Campiona d'Espanya W45 en 2000 obstacles. Felicitats, Montse !!!. 20 obstacles i 5 ries son paraules majors, i aquests 8'58" son un reflexe de l'esforç que hi has posat i el premi ha estat aquest titol estatal, que has de disfrutar i t'ha de servir per seguir entrenant amb l'ilusió que has posat en tot aquest any.
El JUST, 2on a Terrassa, en una prova d'asfalt. El mon al revès. Guanya a qui no deuria guanyar en asfalt, que al mateix temps, ens superen en circuits de suau muntanya com la setmana pasada a Vacarisses. Però, el mes important, es que ha retrobat les bones sensacions. Tota la temporada de muntanya per davant, per tant, està tot per fer, i hi ha molta cosa i durissima a fer i a afrontar.
L'ANNA, 4'35" a Terrassa. Volia correr un milqui, i a darrera hora varem decidir a anar-lo a fer. Decisió encertada. Ara a veure, aquest dimarts en el català que passa.
L'IGNASI, 1'56"70 a les illes britàniques. Bones sensacions, experiència positiva. Ha estat molt bo retardar el fi de temporada. Anirà molt be per afrontar aquesta important temporada 2011.
La TXELL corrent en la Cursa de la Maquinista. Ella vol correr. Jo observo. Ella disfruta, i jo davant aquesta satisfacció, em mantinc a la banqueta, esperant poder parlar d'una programació amb objectius a termini.
La MARIA, 21'52" en el 5 i medalla d'argent. Molt camí per fer. Tot està en el que la Maria vulgui fer. D'ella depen la seva història esportiva.
No tot es positiu. L'ALBERT no va trobar el camí bo i satisfactori en els 3000 obstacles de Tenerife. Ell es un corredor de fons, i per tant, de llarg recorregut. Hi hauràn millors situacions. Segur.