Aquest nucli d'entrenament va neixer en la temporada 1993/94

Aquest nucli d'entrenament va neixer en la temporada 1993/94
Des de aquell llunyà setembre de 1993 quan vaig agafar el relleu de responsable de mig fons i fons del club de la meva vida, han passat molts i bons atletes, i he viscut moments molt gratificants. Em sento una persona afortunada per haver pogut disfrutar d'aquests moments, i veure contents als meus atletes. Aquest nucli te molta vida, doncs diria que ara es un grup amb una gran maduresa esportiva i ple de reptes importants en cadasqun dels seus components.
Va estar en la temporada 1993/94 quan aquest projecte va donar els seus primers pasos. Un grup de cadets, majoritariament nascuts a l'any 1978 van estar els primers deixebles d'aquest nucli d'entrenament. Vaig agafar l'oportunitat que Mercè Rosich em va oferir, en donar-me el relleu en el poder entrenar el sector de mig fons i fons de l'entitat. I de ben segur que he de agraïr-li de per vida l'oportunitat que em va donar. Han estat disset temporades plenes de satisfaccions. De veritat: He estat un privilegiat per poder gaudir de tot el que els meus atletes m'han donat en cada moment, que ha estat molt, molt, i molt. Però, tot i que en cada moment d'aquesta vida, tot va canviant, em segueixo sentint a dia d'avui afortunat per el gran grup humà que tinc en el "meu" nucli d'entrenament.

lunes, 29 de abril de 2013

D'ahir, nomes es pot destacar una cosa: el col.lectiu

Desprès de mes de vint anys organitzant crossos, encontres de pista, curses i altres esdeveniments esportius, el que ahir varem haver d'afrontar no va estar gens facil per a tothom. I dic tothom, per que gràcies a l'esforç i grà de sorra que tots i totes els que varem estar el mati d'ahir a l'estadi va sortir el que va sortir. Un dels compromisos esportius que quedaràn gravats per l'història de l'entitat i de cadascun de nosaltres. Amb la pluja constant al llarg de tot l'encontre, amb una temperatura que no va sobrepassar els 7 graus, xops tots i totes, van transcorre les mes de tres hores de competició. Però, la cara de tots i totes es que "anavem" a una. I això, ens feia mes forts cada segon que pasava de la matinal. Era com si l'aigüa, tot i que ens mullava i refredava, ens donava mes vida i energia.




Era el 36è compromis de l'equip a l'èlit estatal de clubs. No era el primer. Han passat moltes d'històries, quasi be totes molt gratificants per els que les hem pogut viure. Però aquesta, per com varem haver d'afrontar-la i superar-la, serà una d'aquelles que perduraràn en la memòria.
Finalment, el treball de tot el grup va donar el triomf absolut de l'encontre.I ahir el grup no solsament eren les components de l'equip -les veritables protagonistes d'aquesta victòria-, sino tambè la resta del grup: els col.laboradors que des de el primer minut fins al darrer de l'encontre, van treballar perque tot rutllès. Ahir, es va demostrar que el club está plè d'energia. Un club que sempre te la porta oberta a tothom qui s'hi vulgui integrar i formar-ne part.
Aquest projecte femení, nascut fa 18 anys, amb 126 noies que han defensat en algun moment de la seva història els colors de l'entitat en aquests 36 encontres viscuts arreu de la geografia no s'atura. I no s'atura gràcies a l'ilusió de totes les seves components que impulsen el projecte encara mes amunt. Aquest equip no enten de protagonismes individuals ni ho ha entes mai, ja que cadascuna de les seves components, aportant el que millor tenen, amb l'objectiu comú de tot el col.lectiu. I aquesta ha estat la gran força d'aquest equip. Ho ha estat, ho es i ho seguirà sent en el futur.
Ahir, disset anys mes tard d'aquell 6 de juny de 1996 en que es va assolir l'ascens a Primera Divisió en aquell octogonal disputat a Manresa, hi havia una atleta que va formar part d'aquell equip corrent els 100 tanques amb 17"76 i els 400 tanques amb 1'07"42. Ahir va fer els 400 metres i va dur el testimoni en la darrera posta del 4x400 triomfal d'ahir a l'estadi: L'EULALIA . Felicitats campiona!!!
Un cop dita aquesta introducció que crec del tot necesaria per entendre que es això, passo a detallar el que ha succeit dins el meu grup. Aquest cap de setmana "els meus" i "les meves" em van oferir coses "bones". Dissabte a Saragossa, l'ESTER va dominar amb autoritat els 800 imposant-se amb 2'17"06. L'ANNA, que cada cop es troba millor, va estar 3era en uns lentissims 3000 metres amb 10'40"02.
I ahir a l'Estadi, la NURIA va resoldre be el seu compromis en els 400 metres (1era amb 58"17), ben secundada per l'EULALIA (6ena amb 1'02"25). Mes tard, la NURIA, un xic cansada per l'esforç del 4, va estar 7ena en els 100 metres amb 13"43. Però el treball ja estava fet abans del 100. L'EULALIA va contribuir a la victòria en els relleus de 4x400 amb 4'10"04 (parcial de 1'01"87). 
Excel.lent l'actuació de l'ANIRIA en els 800 metres, assolint una brillant 3era posició amb 2'26"97. Caràcter, decisió, força i coratge va exhibir al llarg de la seva actuació.

Que dir de la MERITXELL? La seva era una tasca dura en el dia d'ahir. I mes dura li van presentar encara les seves rivals. Va haver de saber estar en tot moment implicada en el compromis, i el va saldar amb nota alta, assolint la 2na posició en els 3000 metres amb 10'25"87, i mes tard 5ena en el milqui amb 4'57"45, aportant uns fonamentals 11 punts al calaix de l'equip. Brillant va estar l'actuació de la juvenil NAJWA en els 3000 metres entrant 3era amb uns excel.lents 10'29"30 -molt aprop del seu millor registre personal-.

I molta satisfacció em va donar la MARTA, veient-la corre de nou els obstacles, i veient com cada cop s'hi troba mes a gust, aconseguint una excel.lent 3era posició amb 12'10"27 (mmp), molt aprop de la minima estatal, que de ben segur, aconseguirà. Tot i que el resultat de la Marta era important, ho era mes, veure la seva cara de satisfacció desprès del que ha patit en aquests darrers dos anys, mirant el futur amb l'optimisme.
A Olvàn es disputava la Final Nacional de cros escolar, i en FERRAN va estar present en el podi !!! Felicitats FERRAN per aquest resultat, que t'ha d'empenyer a seguir treballant amb ilusió i força. En TONI va imposar-se, com era d'esperar, en la seva categoria.    
I en la Cursa de la Balafia, en MARC va estar 6è amb 35'50".
Tot segueix, la vida continua, i això no s'atura.

domingo, 21 de abril de 2013

Quan hi ha treball, hi han resultats.

Les coses no surten per que sí. No apareix una flor on no hi ha una llavor. En l'esport, es igual: No hi han resultats, si no hi ha treball fet. Aquest cap de setmana, es prova d'això.
Dissabte, en el "Cros de Sant Jordi" de Navás, un xicotet que va apareixer fa setze mesos, amb ganes d'aprendre, de lluitar per objectius, per els seus objectius, va aconseguir ahir una brillant segona posició absoluta darrera de un corredor del nivell del terrassenc Laume Leiva, i per davant d'un olimpic, com es l'andorrà Josep Sansa. Ahir, en MARC es va reinvindicar com un bon atleta que es, amb un excel.lent futur per davant seu.

Bona actuació de l'ORIOL (6è), que li ha de donar la comfiança per afrontar els reptes de ruta que hi han en les properes setmanes. I tambè destacada actuació del GUILLEM (8è).
En la cursa infantil, triomf d'en TONI, i bona segona posició de l'ARNAU.
Avui diumenge, en la 15ena i multitudinaria "Cursa dels Bombers de Barcelona", 5ena posició absoluta de la MERITXELL (37'00"), i brillants registres de GERARD (29è amb 33'00" -mmp-), i de SYLVAIN (47è amb 33'45" -mmp-). En JORDI no s'ha trobat prou be, entrant 242è amb 36'33". L'ARNAU, millorant el seu registre deixant-lo en 38'50" (mmp).
I en l'apartat de muntanya, victòria del JUST en la "Cursa de l'Alta Segarra" (sobre 24,3 qms) amb 2h04'20". I he de destacar aquest cap de setmana l'actuació del TONI en la Trail Mallorca Serra de Tramuntana (sobre 63 quilòmetres), acabant-la als seus 58 anys -molt ben portats-, amb 13h21'.
I ens posem drets per explicar el que s'ha viscut avui a Tarragona en la segona jornada classificatoria del català de clubs 2013. Dia a dia, els elements del grup, es superen. I avui ha estat així: La NAJWA i la MARTA (que no han passat una bona setmana d'entrenaments, per el neguit i la tensió acumulada per el repte que els venia a sobre), s'han superat amb escreix. Han debutat en la prova, que crec, es la mes dura del programa atlètic de pista: els 3000 obstacles. I ho han fet amb "cum laude".

Seguint les indicacions que haviem parlat. La NAJWA 2ona amb 12'07", i la MARTA 5ena amb 12'25". Pot semblar facil, però us puc assegurar que el que avui han fet aquest dues atletes no ho es. Felicitats !!!
En el milqui, debutava en MARWAN -amb molt per aprendre, si ell vol-, aconseguint un bon registre de 4'11".
En el 4, i fent tasca d'equip, l'ORIOL -que voluntariament es va prestar a fer-lo- se n'ha sortit prou airós, amb uns 53" i poc. L'EULALIA, que no ha tingut un bon escenari previ, ha estat com sempre ella està: esplendida i lluitadora -un troç d'atleta com ella es-: 1'02". Avui el temps era el menys important. Temps hi haurà per corre mes Eulalia !!!. 
En el milqui femení, l'ANIRIA diriem que no ha estat l'Aniria que crec que es. Finalment 5'04". Val menys. Bastant menys.  Jo ho se, i ella ho sap. Sortirà. N'estic segur. Nomès hem de seguir treballant com ho estem fent.
Em deixo l'OUSSAMA per darrer comentari. Es un excel.lent obstaculista. Avui ho ha tornat a deixar palès. Cursa rapida, potser un xic mes rapida del compte per l'alçada de la temporada en que estem i per la preparació especifica que nomès hem fet que començar fa tres dies, fins i tot: 2'59" al mil, i 4'32" al milqui. Llavors, s'ha quedat sol, i tot i així, ha fet uns molt bons i destacats 9'17". El sub9' el tens allà. Ves a per ell.

El grup creix, la gent es dona i treballa. Els resultats i el rendiment surt. Com sempre dic: 2 i 2 fan 4. No fan 22. Treball = Resultat. 


sábado, 20 de abril de 2013

L'esport català no està tocat de mort. Ho està qui pensa aixì.






Llegeixo “l’esport català, tocat de mort”,  “estem destroçant l’esport de base”, i penso dins meu: que aquests que diuen això, no entenen el que està succeint –o potser, no ho volen entendre-.
Portem 4 u 5 anys de crisi econòmica, i ens esperen al menys de 2 a 3 anys per veure la llum, i surtir d’aquest tunel fosc.
Hem pujat i hem fet pujar als nostres en el mon de l’abundancia: Porsche Cayenne, Volkswagen Tuareg, monovolumens, tot terrenys, -semblava que els regalessin-,  anar de creuer, segona vivenda a la costa o a la muntanya, tres u quatre viatges a l’any, sortir a sopar cada cap de setmana, Garmins, GPS, bicicletes de darrera generació, ulleres, cotxe nou als 18 anys, viatges a l’altre racó del mon (quan encara no es coneix el que tens mes aprop de casa), rebutjar ofertes de treball mileuristes, …… això es veia a venir que hi havia un fi. Això s’ha acabat.
Ens en sortirem. Segur. Per que? Per que tot ho basavem en superficialitats. La vida, viure-la i sentir-la es molt mes que lo descrit en el parraf anterior. Es disfrutar-la. I no cal res de tot allò per fer-ho. Per això, ens en sortirem. Però caldrà un canvi radical de valors.
L’esport català no està tocat de mort. Ho està qui vol supeditar la seva activitat a un ajut public. Es hora de demostrar i demostrar-se a un mateix, que se saben gestionar les accions. En epoca de vaques grosses, tothom es un bon gestor. Però ay!! Quan en falten, quan les coses pinten magres, osti, llavors si que es fotut saber treure profit i rendiment del que tens.
Diem que l’esport es cultura, i es aixì. I es formació!!!. I es salut!!!.Però no oblidem una cosa esencial. Qui practica esport, algun cost li ha de comportar. La meva filla fa anglés, i fa ballet, i va a un gimnàs, i cada activitat que fa tè un cost per la meva butxaca.
Ai carai, que en el mon de l’esport, i en concret, en el mon de l’atletisme -per que deu ser l’esport mes econòmic-, sempre arriben queixes per el que s’ha de abonar per la seva pràctica.
Hem estat l’esport mes subvencionat de tots els esports. Amb un xandall i unes sabatilles ja podem practicar-ho. Apa, ja som atletes!!!. Aquest ha estat el llast del nostre esport. Fer creure que era això. Que nomès era això. Que dolents que hem estat com a gestors de clubs i federacions,  com a politics esportius, com a tècnics. No hem estat capaços de transmetre que l’esport de l’atletisme es molt mes que corre, saltar i llançar. Que es ensenyar a viure, a lluitar, a sacrificar-se, a entendre, a superar-se un mateix, a acceptar, a creure en tu, a ajudar a l’altre, a treballar en equip, ….. a tantes coses que son del tot valides per el dia a dia de la vida. I tot això, no li hem donat l’importància que realment te.
Al tècnic titulat, se l’ha de valorar. I nomès s’el pot valorar si aquest rep del seu treball una constraprestació económica d’acord amb els coneixements que trasmet a l’esportista.
No tothom qui està desenvolupant tasques d’entrenament esportiu està titulat. El Consell Català de l’Esport ha obert un registre oficial de professionals de l’esport. Nomès aquests poden percebre remuneracions per transmetre els seus coneixements. La resta, son usurpadors d’una activitat que no els hi pertoca.
Que hi hauràn menys ajuts? Segur. Però no per això, hi ha d’haver menys activitat. Si realment creiem els pares i mares que l’esport es important, bàsic i fonamental per els i les nostres fills i filles, per el seu desenvolupament personal, no dubtarem gens alhora d’invertir económicament. No anirem potser a sopar com anavem, no ens comprarem el cotxasso de la nostra vida, viatjarem mes aprop del que ho feiem, …… però destinarem una part del nostre sou a veure al nostre fill/filla fer esport.

lunes, 15 de abril de 2013

El club està en la mateixa linea que el grup: ASCENDENT

Fantàstic el cap de setmana viscut. Esportivament per el fet de que un cop coneguts tots els resultats dels diferents encontres disputats arreu de l'estat català, encapçalem (si,si, no m'equivoco!!!), encapçalem la classificació del Campionat de Catalunya de Clubs 2013, amb els 26195 punts IAAF que els dos equips absoluts van sumar dissabte a l'Estadi. Acabarem on acabarem, però ningú ens podrà privar de disfrutar durant 7 dies d'aquesta privilegiada posició.

Organitzativament, doncs l'encontre, gràcies al suport d'atletes, pares, socis, va estar sortir amb nota alta.
I a nivell de resultats del grup, doncs, no hi pot haver-hi queixa:
Dissabte al mati, en el control juvenil disputat a El Prat, en JORDI va debutar en un milqui amb uns mes que bons 4'42", ben secundat per en FERRAN que tambè va saber que era la prova mes emblematica de l'atletisme en pista, marcant uns prou bestacats 4'53". I la NAJWA, que com els seus dos companys, debutava en la distància, entrant 3era amb uns destacats 4'52".
En el control infantil cel.lebrat a Serrahima, en TONI va guanyar amb autoritat la seva serie de 3000 metres amb uns brillants 10'17"3.
I ja dins l'encontre de Lliga, l'OUSSAMA en un 5000 ple de variacions de ritme, va estar 4rt amb 15'33"39 (mmp). La MERITXELL, com era d'esperar, va imposar-se amb autoritat amb un temps de 18'13"80. En aquesta mateixa prova, la MARTA va debutar amb nota alta, marcant 20'47"17. En CHRISTIAN, totalment en solitari, ens va oferir un recital en el 5000 marxa (per el carrer 5) amb 22'58"59. En MANEL, debutant a l'equip absolut, amb molesties al genoll, va fer 32'11"93. L'EVA, la mes petita de l'equip, va mostrar la seva qualitat, debutant tambè en la distància en pista, marcant 31'43"78.
La NURIA es va imposar en el 800 amb uns prometedors 2'19"03 (mmp). L'ORIOL VILAPLANA va estar 4rt en la prova masculina (cursa lenta, lenta,passant el 400 en 1'01"8) amb 2'02"65, on en MARWAN -debutant- va fer 2'04"66. L'EULALIA, tornant a la competició desprès de l'Europeu indoor, va col.laborar en el triomf del quartet de 4x400 amb 4'07"95, i l'ORIOL va sumar tambè en la victòria masculina en el relleu llarg amb 3'29"31.
Per altra banda, l' OTMANE, que està treballant a Andalucia, va aprofitar l'ocasió per correr una cursa urbana de 8 quilòmetres, imposant-se.  I en GUILLEM va corre la Mitja de la Garrotxa, entrant en unamolt destacada 4ta posició absoluta.
No hi ha dubte. El club es troba en la mateixa linea que el grup: ASCENDENT.

lunes, 8 de abril de 2013

Bones vibracions

Quan es treballa, pot tardar temps, però tard o dora surten els resultats. Quan a l'octubre del 2007 va apareixer per les pistes aquella noia, que no havia fet atletisme mai, però que volia intentar-ho, potser ningú (i m'hi inclueixo) va pensar que un dia arribaria a corre al nivell que ho està fent en l'actualitat. Treball, treball, treball i mes treball ha estat la raó del que ella ha aconseguit. Clar que a mes de treball hi ha altres factors (inteligència, autocomfiança, perseverància, .....) que han acompanyat. En menys de 5 anys, ha aconseguit que en l'abril del 2008 corres un 5000 en 21'17"13 (no podia anar mes rapid, i ja estavem prou satisfets del registre !!!), a corre aquest passat dissabte l'estatal de 10000 en uns excel.lents 36'24"46 (corrent el segon 5000 en 17'56" !!!), proclamant-se amb tot mereixement subcampiona d'Espanya Promesa en la distància. Felicitats Meritxell !!!. 

Aquesta ha estat la satisfacció mes gran d'aquest cap de setmana.
Però l'activitat del grup es va iniciar al mati del dissabte a Castellar del Vallés, on la MIREIA va guanyar la seva serie de 1000 en uns bons 3'11"68 (en una cursa un xic boja per el ritme que es va dur en el primer tram passant el 500 a 1'29"). La LAURA, excel.lent, va millorar el seu registre, aturant-lo en uns 3'26"34 (mmp). El sub 3'20" està molt aprop Laura. La GEMMA va estar al seu bon nivell amb 3'38"54.
En l'apartat masculí, el MOHA va notar l'absència reiterada als entrenaments i va marcar 3'10"31, i el petit del grup, l'ARNAU no va tenir el seu dia, fent 3'20"98.
El FERRAN, en un bon 3000, va fer 10'36"09 (mmp). Em va agradar el seu comportament dins la cursa. Anem a mes.
Però cal fer una critica constructiva a aquests controls de la federació. Els atletes paguen una quota d'inscripció (2 u 3 euros, segons la categoria), i això vol dir servei correcte. No pot ser que en les series de mig fons, els atletes no siguin distribuits segons les seves marques, corrent cadasqú, on l'organitzador li surt de col.locar-lo. Ha de ser obligació de l'organitzador demanar marques als atletes inscrits i distribuir-los segons aquestes per fer series equilibrades, i que els joves atletes puguin corre amb millors opcions de millorar els seus registres.
En la tarda de dissabte, en el control de Nou Barris disputat a Can Dragó, bones les vibracions de la NURIA en el seu retorn a la competició (desprès de mes de 4 mesos), imposant-se en els 400 metres amb 58"75, amb bones sensacions de cursa.
Bon registre del MARC en el 3000 (9'21"74 -mmp-). I a Can Dragó dissabte hi havia un repte important: L'ANIRIA, que s'ha incorporat al grup en aquesta temporada corria el 3000 amb l'objectiu de, al menys, acostar-se, sino millorar el seu registre que datava del 2007 (quan tenia 14 anys) amb 10'47"69. Els entrenaments fets darrerament auguraven que estava en condicions d'aconseguir-ho. I aixì va estar: 10'46"70 . Pot semblar facil haver-ho fet ara que ja esta fet, però no ha estat facil per l'Aniria i per a mi, com a tècnic, tornar a situar i situar-se en condicions de poder-ho aconseguir, desprès de 4 temporades allunyada d'aquests registres. FELICITATS Aniria per el teu esforç, per la teva perseverància, i el mes important, per no haver perdut l'ilusió en aquest esport. Ara, el punt de mira s'obre a nous objectius. En aquesta cursa, la NAJWA va imposar-se finalment amb 10'45"78.

I ahir dimenge, els runners del grup van pendre part en la 1ra Cursa de Sant Joan de Vilatorrada, sobre una oficiosa distància de 10 quilòmetres. Dic oficiosa per que no està homologat el circuit, i per tant, els que em coneixeu, ja sabeu que en penso de curses sense distància homologada. Son indicatives, però mai s'han d'agafar com certes les marques aconseguides. En un circuit pla i ràpid com es el de Sant Joan, s'ha d'homologar per que les marques puguin tenir fiabilitat. Tot i aixì, com a referència, els "meus" van estar excel.lents: el YASSIN (33'13"), el GERARD (33'14") -excel.lent desprès del periode d'inactivitat per la lesió-, en SYLVAIN (33'27") -chapeau !!!-, l'ORIOL COMELLAS (33'55") -be, be, en un terreny que no es el seu-, en MARC (34'41") bon registre el seu, que dona a pensar en la millora que pot esdevenir en la propera temporada-, l'ORIOL TRULLENT (36'07") -el sub36' està allà esperant-te-. La LORENA 45'04", tercera dins el seu grup d'edat.
En la Cursa dels Bombers de Lleida, en JORDI es va marcar uns bons 35'27" !!!.
La MERITXELL, tot i l'esforç de dissabte, tenia un compromis amb el seu poble, i havia de correr la primera edició de la cursa de casa seva. Amb les cames adolorides, però amb la satisfacció del resultat aconseguit en l'estatal, es va plantar a la linea de sortida. Primera volta (xino, xano), i segona volta progressiva, imposant-se, amb 38'39". De nou, felicitats !!!. Va poder rebre els aplaudiments dels seus veins. No s'ho podia perdre.
I en la Montserrat Skyrace, no podia ser d'una altra manera: en JUST va imposar-se en els 22 quilómetres de cursa amb 1h52'47".
Anem sumant !!!