Tu has fet la feina. Ara cal rematar-la i que aixó es tigui en compte.

Estic satisfet. Avui es un d'aquells dies que un es troba satisfet. El repte no era facil. I menys, quan tu que ets una atleta novell, se't demana un registre de 2'08"00 per anar a un Europeu junior. I ho afrontem amb l'ilusió que fins i tot, es possible. I ho afrontem, quan la nostre unica referencia en la distància que tenim es un 2'22"53 fets al gener de 2012 en pista coberta. Em d'estar boixos, potser per pensar que es pot assolir això?
Però, creiem en les nostres possibilitats, i aixì ho afrontem. La temporada es fa feixuga. La pista coberta no la podem dur a terme. Una lesió ens atura durant quasi dos llargs mesos. Però tot i així, creiem en les nostres possibilitats. Estem boixos?. O es que ens aferra alló que s'en diu coherencia? Alló que ens diu que si aconseguim fer la feina ben feta, ens durà a aconseguir alló que creiem som capaços d'assolir?
I així ho fem. Primer, cal recuperar la lesió. I amb calma, tornem a la programació. A alló que creiem ens durá a aconseguir la fita. Potser no la que ens marca la RFEA, però si la que ens marca la AEA, que seria la llògica.
Fem un primer contacte amb la distància a la Lliga, i fas 2'19"03, i m'en recordo que em dius: Joan!!! Això no serà possible !!! M'he cansat molt !!! I això et vaig dir, tranquila. Anem per el bon camí.
I varem seguir treballant. Va venir la segona oportunitat el 5 de maig, i allà en una cursa mes viva vas marcar uns bons 2'11"37. Em vas agradar molt. Allà vas confirmar les opcions. Varem seguir treballant. I va venir el 12 de juny -el primer 800 preparat-: Va sortir massa rapida la llebre, vareu anar descompensades. Tot i aixì vas fer 2'10"10. Un pas mes. Una setmana mes tard, el 19 de juny -el segon 800 preparat-: la llebre no va saber assumir el seu rol, i va passar massa lenta el 400 - a 1'04"00-. Aquest pas feia quasi impossible el repte. Tot i aixì, va sortir la qualitat i vares fer 2'09"44 desprès d'uns darrers 200 metres exquisits. Ha arribat avui -un tercer 800 preparat-. Avui, la llebre ha estat de la familia, es a dir, ha corregut segons volieu vosaltres i l'ha clavat: 30" al 200, 1'02" al 400, sempre mirant a reull on venieu l'Esther i tu. Feia vent. Les condicions no eren les millors. Però le repte era nostre. I no hi havia marxa enrera. En una cursa "diria que 10 en quan a actitut", tenint en compte tots els factors que s'han de tenir en compte en una cursa de migfons, el repte i l'objectiu s'ha aconseguit. Aquell objectiu que es veia tant lluny, tant allunyat de les nostres possibilitats, havia estat superat. Els 2'08"75 eren nostres: 2'08"72 !!!. Un pot pensar: No heu aconseguit la minima exigida per la RFEA, i esteu satisfets? Jo li diria: Mira d'on venim, i on som ara. Felicitats Nuria !!!. Tu has fet la feina. Ara cal confirmar-la a Castelló, i si algú que te potestat sap veure el teu potencial, potser hi ha opció d'estar a Rieti. I sino, nosaltres -tu i jo- hem d'estar satisfets del que hem fet. A seguir treballant !!!

CAP DE SETMANA DE CONTRASTOS

 

Cap de setmana de contrastos a nivell de resultats. N'ha hagut de bons, i n'hagut de diguem.....  no tan bons.
A Lloret de Mar es va organitzar el català cadet, on les meves joves deixebles van treure nota. La MIREIA, quan tenia la situació de cursa favorable, li va poder mes el cor que el cap, tot i això, va proclamar-se merescudament sots-campiona catalana de la distància amb 3'06"83. La LAURA, al migdia, havia aconseguit posició de finalista en el seu primer català a l'aire lliure, en una prova tan complicada com son els obstacles, entrant 7ena amb 6'00"40. A la tarda, la GEMMA va fer el mateix, entrant en una destacada 8ena posició en els 3000 metres amb 12'03"25. Per acabar l'actuació del grup a Lloret, l'EVA es va exhibir sobre el sintetic, rebaixant el seu registre personal en 25 segons, entrant 5ena amb uns excel.lents 16'08"79 en la final dels 3000 metres marxa.
Dissabte a Tarragona, en TONI es va proclamar campió català infantil al imposar-se amb molta autoritat en la final dels 1000 metres llisos amb l'excel.lent registre de 2'48".
El mateix dissabte, prenent part en el control de la Delegació gironina que es disputava a Lloret, la MARIA -cada cop millor- va marcar uns interesants 11'15"18. Anem entrant en circulació. Anem a més.
La part negativa, l'OUSSAMA abandonant en els obstacles. L'ORIOL, 52"93 en el 400.
En el control de primavera disputat divendres a Serrahima, MARWAN va sortir en la segona serie del milqui, desperdiciant una bona opció -d'haver pres part en la primera serie- de fer la minima estatal. Finalment, va imposar-se amb 4'10"58. Temps tindrá, si vol,  la propera temporada de demostrar les seves facultats.

Des de Avilés, tampoc van arribar bones noticies, ja que l'ANNA va corre el milqui del Federacions, però unes molesties (que esperem no siguin res) en el bessó, va minvar la seva actuació, entrant en un lloc molt llunyà del que ella es mereixa per la seva qualitat (15ena amb 4'52"64), però el seu compromis amb la sel.lecció va fer que acabès la prova.

Dissabte, a Lanzarote, en JUST era 8è en la HariaExtreme. Temps hi haurà en les properes setmanes per analitzar el perquè en JUST no arriva a assolir el que la seva qualitat com atleta ostenta, en aquesta mitjes-llargues distàncies de muntanya.
L'ORIOL va estar 2on en la SalomonJunior Team que es va disputar a Cercedilla (Madrid). Futur en te a les seves cames. Nomes falta que el sapiga canalitzar.
I en XEVI va pendre part en la Marató de Muntanya Emmona. Ho va fer-ho a nivell individual i per equips. Individualment va fer 7h02', i per equips, segons !!! . La cursa, com totes les d'aquest percal, una veritable animalada: 3900 metres desnivell positiu i 2750 metres desnivell negatiu. Felicitats Xevi per el podi !!!.

Quan hi ha intensitat, que guapo es l'atletisme de clubs.

Aquest passat dissabte a Burgos no va ser un moment mes. Va estar el millor dels moments que ens ha deparat aquest equip. I mireu que ens n'ha donat molts i molts de bons: l'ascens del juny del 1996 a Manresa, desprès de dues jornades classificatories. El triomf a Getafe 2002 i el seu ascens a Divisió d'Honor "B", i el seu pas per aquesta categoria. Un munt de brillants victòries en els diferents encontres disputats a la categoria. Algú podria dir que com que no s'ha aconseguit l'ascens directe no s'ha aconseguit l'objectiu,..... i aquest algú s'equivocaria de totes totes!!!. Aquest equip ha aconseguit l'objectiu. Mes ben dit, l'ha superat. Superar el que s'havia aconseguit en les disset temporades anteriors no era gens facil, mes aviat tot el contrari. Molt dificil. Doncs, repeteixo: això ha estat superat de ple.
El que es va viure a Burgos, nomès ho podrem explicar els que hi varem ser. La lluita que va demostrar tot l'equip. La seva implicació personal. El compromis de cadascuna de les components de l'equip per assolir el seu propi objectiu en la prova que se l'hi havia encomenat. Realment, quan hi penses, com es va viure, i que es va viure, se't posa la pell de gallina. I fa que et sentis molt satisfet de veure que, generacions darrera generacions, això no ha fet cap altre cosa que progressar. I amb els temps que ens toca viure, socialment i economicament, poder dir això, es com molts cop faig servir: "d'una galaxia".
Que toca fer a partir d'ara? Doncs el que hem fet fins ara. Treballar, treballar amb la mateixa ilusió, i seguir formant atletes i esportistes. El projecte, ja amb majoria d'edat, continua. 

En quan al cap de setmana del "meu grup", ha estat prou positiu. El mateix dissabte, a Saragossa l'ANNA es va lluïr de ple en el milqui de la final de Divisió d'Honor, i dins una cursa tàctica (parcials dels 500: 1'39"-1'30"-1'25") va assolir una brillant 4ta posició amb 4'34"65. L'ESTHER no va trobar-se comoda en la cursa del 8, entrant 4ta amb 2'10"97 -mes tard va rubricar amb nota la seva posta del 4x400-.
A Burgos, la NURIA, esplendida tant en el 400 individual, com en la darrera posta del relleu llarg: 2na amb 57"12, i brillantissim el seu esforç en el relleu. L'EULALIA, demostrant l'experiència que dona estar 18 temporades en l'equip-, va cumplir amb nota l'exigent compromis que se l'hi havia demanat, entrant 6ena en el 4 tanques amb 1'10"94, i corrent excel.lentment la seva posta del 4x4. La MARIA, dubtosa de les seves propies forçes abans de la cursa, però demostrant que un cop dins d'ella, per guanya-la s'havia de patir, i aixì ho va demostrar amb la recta final on fins el darrer centímetre de cursa va haver de lluitar per la brillant 4ta posició amb un temps de 4'52"47. La TXELL no va tenir en el 3000 les bones sensacions que ella hauria desitjat, però tot i així, va saber patir -que tambè es important saber-ho fer quan les forçes no t'acompanyen- entrant 5ena amb 10'31"26.
Ahir a Castellar del Vallés, en la previa cadet: les noies van assolir el bitllet per les seves finals del proper 16 a Lloret: la MIREIA 2na en els 1000 amb 3'10"65. Lluitará per l'or. N'estic segur. La LAURA -Chapeau !!!- millorant el seu registre, entrant 5ena en els 1500 obstacles amb 5'50"72. Excel.lent temporada la que està duent a terme. La GEMMA  en el 3000, entrant 9ena amb 11'54"08 -2n millor registre personal-. I la marxadora, l'EVA va clavar la seva actuació amb nota alta. Millor marca personal:  16'30"92.  I una cosa que s'ha de tenir en compte de la LAURA, GEMMA i EVA: son cadets de primer any. Com disfrutarem l'any que ve !!!
En l'apartat masculí, nomès tenia la participació de l'ARNAU. L'ilusió per classificar-se, segurament va estar l'enemic en la seva actuació. Una primera volta massa exigent li va marcar la resta de cursa. Finalment el seu objectiu no va estar possible: 11'01"72. Però una cosa li faig saber a l'ARNAU des de aquest blog. I es que jo estic molt satisfet de la temporada que du a terme i del que està aprenent, que ens servirá de molt en el futur.
A l'Ampolla de Mar, en MARC va estar 4rt -primer de la seva categoria- amb 1h19'40".
A la Cursa de la Maquinista, en FERRAN va marcar uns bons 18'31".
I a Albacete, en l'estatal de mitja marató, en GERARD va entrar amb 1h14'10", donant per tancada una dura temporada marcada per la lesió i les maleïdes molesties, fins esperar al setembre on iniciarem la propera amb nous reptes.
Ara arriven les setmanes on no es pot mirar endarrera. Nomès es pot mirar endavant. A disfrutar-les i a lluitar-les !!! ANEM-HI !!! 

Una bona nit de control

Avui ha estat una bona nit de control a Serrahima. Hem tancat l'estadi, però satisfets del que s'ha fet i aconseguit.
Bona temperatura. Sense vent. Dos aspectes fonamentals a l'hora de poder afrontar amb garanties una cursa.
Primer, en el milqui masculí, l'OUSSAMA ha baixat per primera vegada de la barrera dels 4 minuts, deixant el seu registre personal en uns bons 3'56"23.
A continuació, el milqui femeni. Bona cursa. Bon ritme. La MERITXELL en el seu primer milqui "serio" de la temporada ha marcat uns bons 4'44"76. La NAJWA, en el seu primer milqui de compromis, ha sabut lluitar-lo i millorar en 6 segons la seva MMP deixant-la en uns excel.lents 4'46"27, i que dir de l'ANIRIA? No tots els dies es pot dir que baixes el teu registre en 10 segons !!! L'ANIRIA ho ha aconseguit aquesta nit, aturant el cronòmetre en 4'50"87. Ho has aconseguit !!! Chapeau !!!
Per ultim, quedava una dura prova. Els 3000 metres obstacles. La MARIA els ha afrontat amb serietat. Els ha sabut afrontar i superar amb nota alta. Els seus pasos (3'46"-3'47"-3'47") ha fet aturar el crono en 11'21"84. Es un bon punt de partida per arrivar d'aqui 4 setmanes a l'estatal amb optimisme.
D'avui, nomès pus extreure una premisa: mirar el futur amb optimisme. Endavant. Cal continuar treballant.

Les coses no son facils, i tot requereix un esforç i un camí a seguir

Si tot el que es desitjès, fos asequible sense cap esforç, jo voldria ser el guanyador d'una final olimpica de 800, guanyant a la recta final als grans de l'història de l'especialitat (Juantorena, Coe, Cram, Ovet, Cruz, Rudisha,...).
Però la cosa no funciona aixì. Si un vol aconseguir alguna cosa, hi ha d'haver-hi un treball darrera fet, i un esforç emprat. Els objectius no son facils d'assolir. Tot requereix el seu esforç.
Aquest cap de setmana (ventós, amb fred al mati de dissabte, amb calor aquest mati de diumenge), s'ha disputat el català juvenil-junior promesa a Igualada. Dic català per que aixins era, encara que dissabte ben be podria haver estat un festival de costellada d'un pais banarero, ja que no hi havia cap senyera en tot l'estadi. Avui diumenge, almenys han procurat que això no es repetís, i una gran senyera presidia la graderia, amb la nostra bandera al mastil central.
I dins el grup, hi ha hagut de tot. Uns han aconseguit els que ens haviem plantejat. Altres anem per el camí. Altres ens compliquem la vida. Altres, potser n'apendrem a cop de garrotades com les que hem patit aquest cap de setmana. Però, no hi ha dubte que de tot, de lo bo i de lo dolent, s'en treuen conclusions que han de servir en el nostre futur.

La Meritxell, excel.lent dissabte i repetint nota diumenge. No per els registres que no han estat res de l'altre mon, sino per llegir amb nota "cum laude" les curses en que ha pres part. Ahir, disputant el milqui, i sabent en cada instant quina era la seva millor ubicació, entrant 3era amb 4'48"13, i aquest mati de diumenge, sortint en el 5000 solsament per demostrar que es la referència catalana del fons en aquesta categoria -i potser del futur en els propers anys-imposant-se amb autoritat amb 18'42"33.
L'Oussama va aconseguir el seu primer sots-campionat català, en estar 2on en els 3000 obstacles a,b 9'28"94. No va poder estar en cursa en els moments decisius de la mateixa, però potser haurà de fer un analisi interior de si va saber afrontar amb garanties la cursa, i quan dic això, vull dir les hores prèvies al compromis de competició.
La Marta va estar bronze en els 3000 obstacles amb 12'49"82. No hi ha res a dir. Les molesties fisiques impedeix una millor actuació. El premi al seu esforç i perseverancia: la medalla. Vindràn millors temps. N'estic segur.
La Najwa es va proclamar campiona catalana en 3000 metres amb 10'52"20, en una cursa sense mes història que situar-se davant des de l'inici, i fer la cursa que li interesava, però el titol no amaga que s'haurà de treballar amb mes energia si es volen assolir fites superiors. 
La Lorena ha aconseguit pujar a un podi per primer cop en un campionat. Pot resultar facil per alguns, però sempre dic que el sol fet de pujar a un podi ja es sinonim d'esforç i lluita. Avui, la Lorena ho ha lluitat entrant 3era amb 21'39"94. Hem de creure mes en un mateix, i en les nostres propies possibilitats. Si no creiem nosaltres en nosaltres mateixos, qui creurà en les nostres possibilitats?
L'Aniria va disputar la final del milqui amb ambició, potser mes impulsada per les meves paraules que per la seva propia comfiança, però si es veritat que les meves paraules abans de la cursa van tenir efecte, i va fer el que haviem pactat. El resultat no va estar el que potser esperavem, però significava millor registre personal (5'00"14) que datava del 2010, i això s'ha de tenir en compte. Estic segur que es millorará de nou, però no hi poden haver-hi dubtes en el viatge.
La Maria va corre el milqui, amb el respecte en la distància d'aquell que te dubtes en les seves possibilitats, quan realment ja ha demostrat sobradament les seves. 4'53"62 (5ena) pot ser un bon punt de partida cap a endavant. No el desaprofitem. 
En Ferran, cada cop m'agrada mes. Avui, en el 5000, ha acabat amb força, 7è amb 18'37"89. Anem creixent. I per tant, anem progressant. En l'esport, ningú ens va dir que això era facil. El treball donará resultats.
En Marwan, aquest cap de setmana, ha patit allò que en podria dir: "No coneixer en quin pati m'he posat". Els consells que els tècnics anem donant als nostres atletes dia a dia serveixen o haurien de servir per que aquests els assimilessin, els integressin dins seu, i servissin d'alguna cosa. En el cas del Marwan, segurament aquests consells queden volatilitzats en el moment en que surten de la meva boca, i no arriben. Dissabte, l'opció de medalla en el milqui hi va estar-hi. Nomès una mala acció tàctica li ho va impedir. Avui, no ha existit en el 800 des de el primer metre o dècima de la cursa.
Menció especial faig de la Nuria. Si volem intentar aconseguir (que no es gens facil) alguna cosa en aquest dur mon de l'atletisme, hem de saber en cada moment on estem. Dissabte al mati, llegint la semi, va classificar-se amb la menys despesa possible. A la tarda la final, a les 17,55h. Una confusió horaria -tot desitjant que sigui la ultima- va fer que la Nuria arribès a camara de requeriments en el moment de tancar-se aquesta sense haver pogut fer 1" d'escalfament. Va fer 2' de cc suau + 3' d'estiraments, 2 exercicis curts de tècnica, posar-se els claus, sortir a pista, 2 progressius, provar 1 cop els starts, i tret de sortida a la final. 57"83. Titol català. Ahir va sortir. Però aquesta estressant situació viscuda ens ha de servir en el futur.  
En un altre ordre de coses, comentar que el Manel en l'estatal de veterans de La Corunya de 10000 marxa en ruta, va aconseguir 1'05"55 (mmp). En Christian va abandonar.
I ahir l'Anna va imposar-se en l'Igualada Urban Running Nigth 5K amb un temps de 18'07".
Avui, el responsable català del sector li ha comunicat que ha estat sel.leccionada per el Torneig de Federacions absolutes a disputar a Avilés el proper 15 de juny. Felicitats Anna !!! Em sento orgullós de ser el teu entrenador i de tenir una atleta de la teva qualitat esportiva i personal.