Aquest nucli d'entrenament va neixer en la temporada 1993/94

Aquest nucli d'entrenament va neixer en la temporada 1993/94
Des de aquell llunyà setembre de 1993 quan vaig agafar el relleu de responsable de mig fons i fons del club de la meva vida, han passat molts i bons atletes, i he viscut moments molt gratificants. Em sento una persona afortunada per haver pogut disfrutar d'aquests moments, i veure contents als meus atletes. Aquest nucli te molta vida, doncs diria que ara es un grup amb una gran maduresa esportiva i ple de reptes importants en cadasqun dels seus components.
Va estar en la temporada 1993/94 quan aquest projecte va donar els seus primers pasos. Un grup de cadets, majoritariament nascuts a l'any 1978 van estar els primers deixebles d'aquest nucli d'entrenament. Vaig agafar l'oportunitat que Mercè Rosich em va oferir, en donar-me el relleu en el poder entrenar el sector de mig fons i fons de l'entitat. I de ben segur que he de agraïr-li de per vida l'oportunitat que em va donar. Han estat disset temporades plenes de satisfaccions. De veritat: He estat un privilegiat per poder gaudir de tot el que els meus atletes m'han donat en cada moment, que ha estat molt, molt, i molt. Però, tot i que en cada moment d'aquesta vida, tot va canviant, em segueixo sentint a dia d'avui afortunat per el gran grup humà que tinc en el "meu" nucli d'entrenament.

domingo, 30 de mayo de 2010

BUSCANT UNA ESQUERDA DE LLUM


Quin cap de setmana mes fosc. A Palafrugell, naufragi, i no hi havia barqueta salvavides. Primer, l'Alba, i deu minuts mes tard, l'Ignasi. Al control de Serrahima, un dels meus -ell ja ho sap- n'hi apareix. La Maria en la seva linea. A Sabiñanigo, el Just no troba les seves bones sensacions i acaba 14e. El bo d'en Just ho intenta justificar, pero ....
El Jordi s'estabella de nou en pista.
El James, el Guillem,lesionats. L'Anna no s'ha trencat de miracle (es la part bona de la situacio viscuda dimecres), pero hem perdut una bona oportunitat ahir a Palafrugell, i potser em perderem alguna altre. L'Uri no troba dos entrenaments bons que el duguin a l'optimisme. El David, ha dit adeu a la temporada. L'Oussama, desapareix com el Guadiana.
Busco una esquerda de llum, on es? Necessito trobar-la !!!
Un entrenador viu i necesita retroalimentar-se dels resultats del seu grup.
M'aferro a aquest mati: L'Alba guanya a Terrassa el catala de milla en ruta. El Ramon es proclama campio M45 amb una molt bona actuacio -m'ho han dit-. La Montse s'endu l'or W45. Ahir, la Txell va cumplir amb nota la seva participacio a la Cursa del Riu Cornet, entrant 4ta. L'Otmane cada cop esta millor, i va entrar entre els 10 primers.
Ha estat un cap de setmana d'aquells per quasi millor fer-lo desapareixer del calendari.
Se que en vindran de millors (mes que saber-ho, ho espero), per que aquest ha estat fosc, fosc.
..... i mentrestant, el mon al meu voltant, segueix girant.

No hay comentarios:

Publicar un comentario