Tot costa aquesta vida. Ningú no regala res. Tot s'ha de guanyar a pols.
I això es el que ha fet l'EULALIA aquest divendres al aconseguir uns esplendits 58"61 a Girona. Realment, no hi han paraules !!!. Es el resultat a l'esforç, a la tenaçitat i a la feina ben feta. Cal disfrutar-ho.
Be per el JUST en el català de muntanya. Tercer esglaó del podi. Muntanya, muntanya, poca. Però be, pujar al podi es sempre per estar content.
Nota per en Ramón (4'22"10 en el milqui), per l'Eulalia (27"17 en els 200 metres), per la Montse (5'49"87 en el milqui). Tots tres, han aconseguit el titol català en una pista que deixava molt que desitjar, i amb
un vent que ha impedit millors registres. Però la victòria que era l'important, s'ha aconseguit.
Millora substancial d'en Jordi en el milqui (5'07"98).
I bones sessions d'entrenament de l'Alba, de l'Ignasi i de l'Uri.
A mes, el viatge a Vigo, tot i el pal de viatge que sempre es un desplaçament d'aquests tipus. Vigo, Vigo ni l'he vist. Cotxe, aeroport, avió, autocar, hotel, reunió tècnica, hotel, pista, hotel, pista, hotel, autocar, aeroport, avió, avió, cotxe, casa,.. ens hem endut la victória de nou amb "doblet" de les dues formacions. I això sempre es bo.
Com ja et vaig dir el mateix divendres....no se que dir.....havia somiat molts cops baixar de 1' (i ho vàrem aconseguir fa dues temporades).....però mai somiava en baixar de 59''.....de veritat que no tinc paraules....s'ha de disfrutar del moment!!!! Gràcies!!!
ResponderEliminar