Avui deixeu-me que escrigui quatre ratlles per el que considero que ha estat una de les persones mes importants del meu club en aquestes darrers vint anys. En Lluis ens ha deixat. Ha dit prou. Estava lluitant des de feia temps contra una malaltia, però sempre amb l'optimisme que l'havia caracteritzat. Involucrat amb l'entitat com el que més. Sempre buscant ajudes per allà on podia. M'en recordo del dia que varem pujar a Divisió d'Honor amb l'equip femení a Getafe, que ell no va poder venir, i va estar la primera trucada que vaig rebre preguntant com ens havia anat. Sempre estava amb nosaltres !!!, ilusionat !!!.
President de l'entre del 1993 al 1997. Sots-president del 1989 al 1992, i del 1998 al 2004, i membre actiu fins a dia d'avui. Va agafar el club en un moment molt delicat, i amb la seva empenta el va saber resituar i reorganitzar. Va viure com a President l'ascens a la Primera Divisió Nacional de l'equip femení. Em va deixar instaurar una linea de treball dins l'entitat que encara perdura avui.
Per tant, nomes puc tenir paraules d'agraïment. Em va demostrar en molts moments la seva preocupació cap a la meva persona. En la vida, trobes poques persones com en Lluis. Jo he tingut la fortuna de tenir-lo al meu costat.
.... I ara Lluis, encara que no hi siguis, seguiràs estant al meu costat.
Aquest nucli d'entrenament va neixer en la temporada 1993/94
Des de aquell llunyà setembre de 1993 quan vaig agafar el relleu de responsable de mig fons i fons del club de la meva vida, han passat molts i bons atletes, i he viscut moments molt gratificants. Em sento una persona afortunada per haver pogut disfrutar d'aquests moments, i veure contents als meus atletes. Aquest nucli te molta vida, doncs diria que ara es un grup amb una gran maduresa esportiva i ple de reptes importants en cadasqun dels seus components.
No hay comentarios:
Publicar un comentario