Aquest nucli d'entrenament va neixer en la temporada 1993/94

Aquest nucli d'entrenament va neixer en la temporada 1993/94
Des de aquell llunyà setembre de 1993 quan vaig agafar el relleu de responsable de mig fons i fons del club de la meva vida, han passat molts i bons atletes, i he viscut moments molt gratificants. Em sento una persona afortunada per haver pogut disfrutar d'aquests moments, i veure contents als meus atletes. Aquest nucli te molta vida, doncs diria que ara es un grup amb una gran maduresa esportiva i ple de reptes importants en cadasqun dels seus components.
Va estar en la temporada 1993/94 quan aquest projecte va donar els seus primers pasos. Un grup de cadets, majoritariament nascuts a l'any 1978 van estar els primers deixebles d'aquest nucli d'entrenament. Vaig agafar l'oportunitat que Mercè Rosich em va oferir, en donar-me el relleu en el poder entrenar el sector de mig fons i fons de l'entitat. I de ben segur que he de agraïr-li de per vida l'oportunitat que em va donar. Han estat disset temporades plenes de satisfaccions. De veritat: He estat un privilegiat per poder gaudir de tot el que els meus atletes m'han donat en cada moment, que ha estat molt, molt, i molt. Però, tot i que en cada moment d'aquesta vida, tot va canviant, em segueixo sentint a dia d'avui afortunat per el gran grup humà que tinc en el "meu" nucli d'entrenament.

lunes, 8 de agosto de 2011

Tanquem la paradeta.


Tanquem la paradeta. Fins el 12 de setembre quan tornarem a aixecar el taló d'una nova temporada. S'ha viscut un estatal de Màlaga "guapu" en algunes proves, ja esperades (el mig fons masculí sempre es lo millor, i els obstacles amb aquesta nova fornada). Desensís en altres proves que no es veu relleu generacional. A nivell d'atletisme català, destacar en el cantó positiu el rècord de la Berta, el bronce de l'Angel per l'altissim nivell de la prova que es va viure, la victòria de l'Olga, les plates del J.P. Martin i de l'Eduard, el bronze del Marc i de la Lidia. I en el cantó negatiu la lesió de la Natalia que ojalà quedi en una anècdota. Be, com en tot campionat, hi ha hagut il.lusions que es fan realitat, somnis que no es cumpleixen, bones actuacions, altres no tan bones, rialles, plors, satisfaccions, decepcions, però ... una cosa està clara, qui corre un estatal es que alguna cosa ha fet abans per que es mereixi estar allà. Per tant, des de aqui el meu reconeixement a tots i a totes els/les atletes que han pres part en la que es la cita mes important de l'any a nivell estatal. L'atletisme es un esport molt dur, i no regala res. Tot el que s'aconsegueix es el resultat de l'esforç emprat de l'atleta amb el suport incondicional del seu entrenador.
Nomes cal desitjar la millor de les sorts a tots aquells que aniràn a Daegu. I per la meva part, tal com he començat: Fins el 12 de setembre !!!.

No hay comentarios:

Publicar un comentario