Quan tot passa a un segon plà

Aquest bloc m'ha permès escriure moltes de les vivencies del grup en aquests darrers temps. Es com un petit diari on quan llegeixes posteriorement les publicacions fetes et situen de nou en aquell moment, però des de la distància del temps transcorregut, que fa que es pugui relativitzar tot.
Jo, que si de la meva vida puc dir, es que ho he relativitzat tot, aquest cap de setmana m'ha tocat viure un episodi que, potser estava cantat, que potser era presumible, que potser estava escrit, que potser ...., però que no volies que potser arrives a succeïr.
El meu nebodet, en Joan, està en aquests moments, suposo i desitjo que lluitant per continuar en aquest mon. Si ho aconsegueix, tindrà una tercera oportunitat per viure. La primera va estar al neixer aquell 28 d'agost del 84. La segona va estar un estiu de fa dotze anys quan uns francesets del cullons no van fer un STOP i la seva vida es va esparrecar en un instant. S'en va sortir. La joventut es un tresor. La força de l'organisme es extrema. La tercera no se si la tindrà. Ho estem desitjant tots els que l'estimem. Ara no hi han hagut culpables. Ha estat ell, solet, amb majoria d'edat, sense que ningú l'hagi empenyat a fer-ho. Ell solet. Dins un circuit: Castelloli. Amb la seva moto. No entenc el que es volia demostrar amb tot això. Suposo que es volia demostrar alguna cosa, però al seu tiet no li acaba d'entrar en aquest cap, el meu. Ara ens trobem amb l'incertesa del seu futur. D'allò que ens permet respirar, viure, sentir, sommiar, ........ de la vida.
Joan: des de aqui, escolta això: tens una gent que t'estima amb bogeria. Lluita per a tu, i un xic, xic,.... per ells. .
He començat aquesta publicació amb aquest immens desitg de rebre una trucada que em digui alguna cosa positiva sobre el Joan, o de poder veure com els seus ulls s'obren de nou per tal de poder afrontar una tercera oportunitat.

I per això, per lo succeït, el titol de la publiació: Tot queda en un segon pla. No fora just no publicar el que ha succeït en aquest cap de setmana, esportivament parlant, i ho farè amb l'ilusió que ells, els meus i meves atletes, em transmeten.
Els meus ho han lluitat a Avilès en el seu estatal: Dissabte la MARIA va estar allà on devia, fins que les forçes li van privar d'estar mes amunt, entrant 4ta en la final dels obstacles. La temporada de la MARIA es de "CUM LAUDE". No fora just que no aconseguir el bitllet per el Mundial tapès el que ha estat una excel.lent temporada duta a terme. FELICITATS Maria !!!
L'OUSSAMA va imposar-se en la final d'extrangers. No entenc massa aquesta politica federativa. Permetre corre a aquests nanus en un estatal de la seva categoria, i per altra banda, exclourel's de la veritable cursa. Però be, les decisions dictatorials d'aquesta realissima federació nomès les pot entendre el personatge que hi ha al capdavant seu.
I en CRISTIAN, va optar per plegar en la final dels 10 quilòmetres marxa. El cap o potser el fisic no el van acompanyar en aquesta vegada.
Per altra banda, en JAMES va marcar-se uns altres 400 amb 50"72, i en MANEL va despedir la temporada de marxa (30'44") en el miting de veterans disputat a la Marbella.