Aquest nucli d'entrenament va neixer en la temporada 1993/94

Aquest nucli d'entrenament va neixer en la temporada 1993/94
Des de aquell llunyà setembre de 1993 quan vaig agafar el relleu de responsable de mig fons i fons del club de la meva vida, han passat molts i bons atletes, i he viscut moments molt gratificants. Em sento una persona afortunada per haver pogut disfrutar d'aquests moments, i veure contents als meus atletes. Aquest nucli te molta vida, doncs diria que ara es un grup amb una gran maduresa esportiva i ple de reptes importants en cadasqun dels seus components.
Va estar en la temporada 1993/94 quan aquest projecte va donar els seus primers pasos. Un grup de cadets, majoritariament nascuts a l'any 1978 van estar els primers deixebles d'aquest nucli d'entrenament. Vaig agafar l'oportunitat que Mercè Rosich em va oferir, en donar-me el relleu en el poder entrenar el sector de mig fons i fons de l'entitat. I de ben segur que he de agraïr-li de per vida l'oportunitat que em va donar. Han estat disset temporades plenes de satisfaccions. De veritat: He estat un privilegiat per poder gaudir de tot el que els meus atletes m'han donat en cada moment, que ha estat molt, molt, i molt. Però, tot i que en cada moment d'aquesta vida, tot va canviant, em segueixo sentint a dia d'avui afortunat per el gran grup humà que tinc en el "meu" nucli d'entrenament.

lunes, 22 de octubre de 2012

La generació del 78 serà irrepetible.

La generació del 78 es i ha estat la millor de totes. D'això no en tinc cap dubte. Podràn sortir millors atletes, podràn superar les marques aconseguides per aquests, però amb diferència .... ha estat la millor.
Ho ha estat dins el meu grup, i ho ha estat fora d'aquest. En el meu cas en concret, com a tècnic m'he topat i he gaudit, i encara una satisfacció mes gran, segueixo gaudint d'aquells i aquelles cadets que van caure a les meves mans fa 20 anys, amb l'ilusió de fer coses importants dins aquest esport. Tenien ganes de superació, d'aconseguir millorar, de guanyar, de menjar-se el tartan, i el terra quan es tractava de cros. Han estat un poker de veritables campions, que per a mi encara ho segueixen sent i ho seràn per la resta dels meus dies: la Meritxell, l'Alicia, l' Anna i en Just.
Fora del meu grup, que podem dir de la Judit, del Carles, del Roger. Liders durant anys i anys, i encara encapçalant l'atletisme català a dia d'avui. Tots nascuts al 78!!!
Vint anys estimant aquest esport. Vint anys lluitant dins aquest esport. Quins campions!!!. Crec que no m'en deixo cap, i si me'n deixo algun dels capdavanters, espero em perdonin. Aquests 7 segueixen encara fent allò     que tant els va enganxar de petits: correr, entrenar, competir, lluitar.
Dic tot això, per que en el comportament que es veu dins la societat actual, dificilment es repetirà aquest fet. I em sento molt orgullós, que 4 d'aquest 7 hagin format part del meu grup i sistema d'entrenament.
En cap moment, varem buscar resultats rapids. En cap moment, varem cremar etapes. En cap moment varem prioritzar creixer abans d'hora. I aquesta, no hi ha dubte, que ha estat la clau per que aquests 7 grans esportistes catalans segueixin corrent i formant part d'aquest dur esport de l'atletisme.
Tot això surt per una conversa mantinguda amb tècnics del sector fa pocs dies, en els que varem posar sobre la taula, les males pràctiques de tècnics sobre els seus joves atletes, per tal d'aconseguir un resultat rapid, sense pensar que darrera d'aquell fàcil d'aconseguir resultat ràpid, i haurà d'haver-hi una progressió, i una formació fisica i mental de l'esportista per tal d'aconseguir encara fites molt mes superiors. La pressa, tecnicament parlant, es mala consellera. L'èxit esportiu, en etapes joves de formació esportiva, es fins i tot, fàcil, però ..... efimer.
Ojalà tots els joves atletes catalans que tenim ara, nascuts en la decada del 90, arribessin a ser grans campions com aquest 7. Ojalà!!!.  

No hay comentarios:

Publicar un comentario