Mes satisfaccions que altre cosa.

La Txell i l'Ekhi ho han brodat avui, en la seva actuació en els catalans junior indoor: La txell ha aconseguit el seu primer or català amb un registre de valua com son aquests 10'37"16. Com hem de disfrutar encara aquesta temporada ¡¡¡.
L'Ekhi, ha tret la seva qualitat que te dins seu per imposar la seva llei en la final del milqui, amb 4'55"06.
Aquests dos titols no venen del res. Venen del treball que tant l'Ekhi com la Txell han dut a terme en aquest hivern. I cal felicitar-les de ple per aquest important triomf d'avui.
L'Eulalia, que puc dir d'un exemple a seguir per aquestes generacions de joves atletes que volen resultats amb poc temps d'esforç. El que pugui dir, segurament serà poc: fantastic, brillant, esplendit,....: 59"63 en el Armory Track&Field Center de Nova York.Un 10 ¡¡¡.
I de la meva millor migfondista actual, que puc dir?. De l'Alba no puc posar cap "però" a la seva actuació en l'estatal de València: 4'43"91 es el seu 3er millor registre personal en una temporada d'hivern plagada de bones actuacions. I dissabte va ser una mes, -tot i el neguit i l'angoixa de l'incident viscut, però superat amb nota excel.lent per una Alba que ha madurat molt en poc temps-, encara que ella vagi trobar llarg el milqui, i no vagi tenir les bones sensacions d'altres ocasions. El futur es seu, i de ben segur que viurem ocasions per disfrutar.
I cal felicitar avui a un atleta que, tot i actualment no forma part del grup d'entrenament, es considerat com un mes d'aquest grup: l'Abel, per la seva victòria a Cambrils en els 1ers 10 kms de Cambrils, amb uns bons 31'34", guanyant a un gran campió com ha estat Martin Fiz (2on amb 31'41").
Be, La Corunya ens espera (Albes, Ekhi i Txell). Canadà espera a l'Eulalia. De ben segur n'estic que les bones noticies estàn de nou al caure.