L'ilusió es el motor de tot

L'ilusió es el que mou a fer coses. L'ilusió ens motiva a fer i fer. Els objectius que un es proposa formen part important d'aquesta ilusió. Han estat divuit anys en els que he viscut molt intensament tots i cadasqun dels moments i de les situacions en que he estat. He vist fer realitat moltes mes de les meves ilusions de les que segur hauria pogut creure que veuria realitzades. Però divuit anys son molts anys, i molts dies al peu de canó. Les generacions han canviat. Les persones hem canviat. El mon ha canviat les seves mires. Jo m'he anat adaptant a aquests canvis. He canviat la pell com les serps. Si volia seguir, havia de fer-ho. M'he hagut de resituar en cada moment. Però ara em plantejo si val la pena seguir canviant la pell. I voleu que us digui una cosa? No trobo la resposta que em digui que val la pena seguir canviant-la. Suposo que tot pesa en aquest moment: pesen les ingratituts que darrerament les noves generacions otorguen, pesen la manca de ilusió i treball per aconseguir fites importants, pesen les actituts extremes d'alguns que havia considerat propers. Pese l'egocentrisme exagerat que s'ha situat en la societat actual. Potser pesen ....... divuit anys.
Tampoc fora consecuent en aquest anàlisi, si nomes ho veigès en to gris i negatiu. He vist la progressió i la millora en molts i moltes dels meus atletes (quina satisfacció aquesta). He viscut molts triomfs importants. He passat de tenir atletes a amics. He disfrutat veient la gran transformació del club que ha pasat de ser un club de referència a nivell local, autonòmic i estatal. He compartit amb alguns elements de junta projectes importants de l'entitat (l'equip femení amb 17 temporades a dalt, la cursa urbana -ja 7 edicions disputades i superats els 1000 corredors-, el projecte 1er d'ESO -5 temporades escolars disputades amb molta acceptació del mon educatiu de Manresa i comarca-, el presentar comunicacions de les nostres experiencies en congresos estatals d'esport i escola com han estat les presentades a Conca i a Pontevedra,....), he vist reconegut el meu treball a tots nivells -institucional, federatiu, club-.
I com pot ser que tenint tot això, i havent viscut tot això, m'estigui plantejant el que em plantejo?
Doncs per allò que he començat. Per l'ilusió de seguir fent coses. L'ilusió es el que em marcarà les decisions que haurè de pendre en aquest futur proper.