QUAN VOLS ESTAR AL COSTAT DE TOTS ELS TEUS ATLETES

Estic a casa. Dic això, per que ha estat un cap de setmana mogudet. 2125 quilòmetres EN COTXE no es fan cada cap de setmana. Però aquest era un xic especial. Teniem els dos equips en dues puntes d'aquest pais que s'en diu ESPAÑA. I tots i totes les atletes del club es mereixien suport de l'equip tècnic i directiu. A mès, com a entrenador seu i de molts dels/de les components dels equips, volia estar al seu costat. Per tant, divendres, carretera i manta i cap a Durango amb les noies. Un hotel molt acollidor. Una bona estada. Un bon record. Dissabte, dia de l'encontre femení. Desprès de "mil canvis" fets des de la RFEA, finalment l'encontre es fa a Eibar. Ale, cap allà varem anar a la tarda. La predicció meteorológica deia que a partir de les 20,00h podia ploure. Apa, que no ho va fer !!!. Les noies dels dos quartets de relleus varen quedar xopes. L'actuació va estar en la linea que em tenen darrerament mal acostumat els meus atletes. Amb nota alta.
La NURIA ens va deleitar amb un rècord absolut de l'entitat. El de la volta a la pista. 56"87 !!! i clar, imposant-se en la prova. FELICITATS !!!
Jo des de lluny, veient la prova, amb el cotxe amb el motor encès (com els de les 24 hores de "Le Mans") per tal de anar-me'n a veure i a viure una situació esperpèntica. On s'havia de fer l'encontre inicialment (Durango) no hi havia gabia de llançaments. Davant aquesta situació, finalment es desplaça l'encontre 3 dies abans de la seva cel.lebració a Eibar. Però "manda huevos" a Eibar no hi han obstacles ni ria adequats a l'altura femenina. On es faràn els obstacles? Pues ale, a Durango. Les 7 atletes agafant un autocaret 90' abans de la prova i cap a Durango. Jo apurant veure el màxim d'encontre a Eibar, marxo cap a Durango a acompanyar "in situ" en aquesta experiència a la MARIA. Realment, no hi havia ambient. Estadi BUIT. No hi havia ni una ànima. Si, menteixo: les 7 atletes, 2 jutges (el que va tirar el tiro i el que agafava els temps amb un cronòmetre). No hi havia comptavoltes. Una nena amb un cartell amb numeros era el comptavoltes "humà". No hi havia campana. Dos u tres entrenadors com jo, i ............. ningú mes. Guapu, guapu l'ambient. Be, tiro. Cursa iniciada. La MARIA va cumplir mes que be. Carregada d'obstacles i amb la minima feta, va quedar 3era amb 11'12"0. Apa, sense refredar, agafem el cotxe ella i jo, i cap a Eibar de nou. Llavors, vaig viure els 3000 de la TXELL (6ena amb 10'19"38). No va tenir bones sensacions, però tampoc es va allunyar molt del seu millor registre. L'EULALIA, amb la complicitat que te amb el club, va fer la prova del Pes tirant la bola a 7,34m. I finalment, la MARIA i l'EULALIA van tancar l'actuació amb el quartet de 4x400 amb uns parcials de 1'06"0 i 1'03"4, respectivament,.... ben xopes.
Apa, cotxe i manta, que nomès acababem de sortir d'Eibar, en direcció a ...... MURCIA. 798 quilòmetrets de res. Arribant de matinada. 4 hores per fer una bacaineta de 5 hores i cap a l'estadi a veure l'encontre masculí. En CRISTIAN, amb una calor de desert, es desfà fent 26'22". No passa res. Porta una excel.lent temporada, i això curteix. En JAMES: Chapeau. Surt fort per el carrer 8. Ho lluita de valent. Finalment es segon amb 51"01. L'ORIOL, tambè surt amb força, tirant de la prova, passant el 4 en 56"4. Les forçes s'acaben faltant 120 metres. Tot i aixì, satisfet per els 1'58"87 fets. El seu millor registre tambaleixa. L'OTMANE en el 3000 metres ho treballa be, fent 4art amb 8'53"15. L'IGNACIO es 5è en el milqui amb 4'03"06, fent els darrer 4 en 1'01"8. Prou be. Tenia rivals de molta qualitat en aquesta prova. I l'OUSSAMA tanca la participació individual de la millor manera possible: MILLOR MARCA PERSONAL: 9'15"51

!!! FELICITATS !!!.
La complicitat que mes amunt feiem referència es tornar a demostrar en el 4x400 metres: l'IGNACIO, l'ORIOL i en CRISTIAN ho deixen clar. Gràcies.
Acabem l'encontre, fem la fotografia que quedarà per l'història. Anem a l'hotel a dinar. Contents. Agafem el cotxe, i de nou carretera i manta, en direcció a caseta, on s'hi arriba un xic cansadet, però satisfet del que s'ha pogut viure i compartir.