Tu has fet la feina. Ara cal rematar-la i que aixó es tigui en compte.

Estic satisfet. Avui es un d'aquells dies que un es troba satisfet. El repte no era facil. I menys, quan tu que ets una atleta novell, se't demana un registre de 2'08"00 per anar a un Europeu junior. I ho afrontem amb l'ilusió que fins i tot, es possible. I ho afrontem, quan la nostre unica referencia en la distància que tenim es un 2'22"53 fets al gener de 2012 en pista coberta. Em d'estar boixos, potser per pensar que es pot assolir això?
Però, creiem en les nostres possibilitats, i aixì ho afrontem. La temporada es fa feixuga. La pista coberta no la podem dur a terme. Una lesió ens atura durant quasi dos llargs mesos. Però tot i així, creiem en les nostres possibilitats. Estem boixos?. O es que ens aferra alló que s'en diu coherencia? Alló que ens diu que si aconseguim fer la feina ben feta, ens durà a aconseguir alló que creiem som capaços d'assolir?
I així ho fem. Primer, cal recuperar la lesió. I amb calma, tornem a la programació. A alló que creiem ens durá a aconseguir la fita. Potser no la que ens marca la RFEA, però si la que ens marca la AEA, que seria la llògica.
Fem un primer contacte amb la distància a la Lliga, i fas 2'19"03, i m'en recordo que em dius: Joan!!! Això no serà possible !!! M'he cansat molt !!! I això et vaig dir, tranquila. Anem per el bon camí.
I varem seguir treballant. Va venir la segona oportunitat el 5 de maig, i allà en una cursa mes viva vas marcar uns bons 2'11"37. Em vas agradar molt. Allà vas confirmar les opcions. Varem seguir treballant. I va venir el 12 de juny -el primer 800 preparat-: Va sortir massa rapida la llebre, vareu anar descompensades. Tot i aixì vas fer 2'10"10. Un pas mes. Una setmana mes tard, el 19 de juny -el segon 800 preparat-: la llebre no va saber assumir el seu rol, i va passar massa lenta el 400 - a 1'04"00-. Aquest pas feia quasi impossible el repte. Tot i aixì, va sortir la qualitat i vares fer 2'09"44 desprès d'uns darrers 200 metres exquisits. Ha arribat avui -un tercer 800 preparat-. Avui, la llebre ha estat de la familia, es a dir, ha corregut segons volieu vosaltres i l'ha clavat: 30" al 200, 1'02" al 400, sempre mirant a reull on venieu l'Esther i tu. Feia vent. Les condicions no eren les millors. Però le repte era nostre. I no hi havia marxa enrera. En una cursa "diria que 10 en quan a actitut", tenint en compte tots els factors que s'han de tenir en compte en una cursa de migfons, el repte i l'objectiu s'ha aconseguit. Aquell objectiu que es veia tant lluny, tant allunyat de les nostres possibilitats, havia estat superat. Els 2'08"75 eren nostres: 2'08"72 !!!. Un pot pensar: No heu aconseguit la minima exigida per la RFEA, i esteu satisfets? Jo li diria: Mira d'on venim, i on som ara. Felicitats Nuria !!!. Tu has fet la feina. Ara cal confirmar-la a Castelló, i si algú que te potestat sap veure el teu potencial, potser hi ha opció d'estar a Rieti. I sino, nosaltres -tu i jo- hem d'estar satisfets del que hem fet. A seguir treballant !!!