Aquest nucli d'entrenament va neixer en la temporada 1993/94

Aquest nucli d'entrenament va neixer en la temporada 1993/94
Des de aquell llunyà setembre de 1993 quan vaig agafar el relleu de responsable de mig fons i fons del club de la meva vida, han passat molts i bons atletes, i he viscut moments molt gratificants. Em sento una persona afortunada per haver pogut disfrutar d'aquests moments, i veure contents als meus atletes. Aquest nucli te molta vida, doncs diria que ara es un grup amb una gran maduresa esportiva i ple de reptes importants en cadasqun dels seus components.
Va estar en la temporada 1993/94 quan aquest projecte va donar els seus primers pasos. Un grup de cadets, majoritariament nascuts a l'any 1978 van estar els primers deixebles d'aquest nucli d'entrenament. Vaig agafar l'oportunitat que Mercè Rosich em va oferir, en donar-me el relleu en el poder entrenar el sector de mig fons i fons de l'entitat. I de ben segur que he de agraïr-li de per vida l'oportunitat que em va donar. Han estat temporades plenes de satisfaccions. De veritat: He estat un privilegiat per poder gaudir de tot el que els meus atletes m'han donat en cada moment, que ha estat molt, molt, i molt. Però, tot i que en cada moment d'aquesta vida, tot va canviant, em segueixo sentint a dia d'avui afortunat per el gran grup humà que tinc en el "meu" nucli d'entrenament.

domingo, 1 de marzo de 2026

Mai havia tingut a les mans un talent tan jove

 Mai havia tingut a les mans un talent tan jove. Quan vaig començar a treballar amb ell el passat disset de novembre, l'Adrià , nascut el 24 de novembre 2009, li faltaven encara set dies per cumplir els setze anys. 

Ja ostentava 1'54"50 en els 800 metres llisos, registre que havia fet el 5 de juliol de 2025 a Castelló en unes semifinals de l'estatal sub18. Estava desmotivat i sense moltes ganes d'entrenar. Em va demanar si volia entrenar-lo, i veient la situació en que es trobava, entrenant al mati sol, i les poques ganes que tenia, vaig decidir que podiem intentar-ho, tot i que li vaig dir que la dedicació que hi podia posar no seria ni de molt troç diaria, doncs entre altres coses, ja em trobava en un altra moment com a entrenador i no disposava del temps per estar present diariament, que potser era el que ell necessitava. Ell, dintre la seva joventut, molt madur per cert, va asumir aquest plantejament i va acceptar Ens veuriem un dia a la setmana, i potser en alguna setmana, podrien arrivar a ser dos. La feina estava en ell, i en el que ell s'hi volguès implicar. 

Doncs be, passa Novembre, passa Desembre, passen les festes, passa Gener i tot i els altibaixos que sempre hi han en qualsevol esportista, va seguint a rajatabla la programació que tenia escrita. Varem acordar que la comunicació -telematicament parlant- fora constant, i així ha estat. 

Repeteixo: nomès te setze anys i tres mesos . Ha complert tot el que es va acordar. Cada cop va a millor. Se'l veu motivat. I com a consequència d'això, han començat a sortir resultats. Va fer 1'56"33 i amb això , la minima estatal Shorttrack per Antequera. Ha fet 52"41 en 400 metres llisos shorttrack sense saber ni com es corria un 400 metres en pista coberta (dues voltes). 

I per avui en el català sub18 shorttrack, em va demanar si podia doblar 800mll i 1500mll. La seva ilusió era tanta per fer-ho, que em va ser impossible negar-li l'opció. Nomès li vaig dir que no fora fàcil el que es proposava. En el meu interior, nomès demanava que el milqui, que era la segona prova que li tocaria fer, fos tàctic, i no fos una càrrega per un atleta tan jove que al mati hauria fet una final de 800. 

I així ha estat, en la jornada de mati, ha fet la final dels 800 metres llisos , tal com haviem acordat, i en dos canvis que ha fet, s'ha situat al capdavant de la cursa a falta de 150 metres, i ja no ha deixat la posició, proclamant-se campió català sub18 amb 1'56"36. Cinc hores més tard, en la jornada de tarda, tenia la final dels 1500 metres llisos. Calia veure quin tipus de cursa hi hauria. Interesava lenta. Ell nomès tenia una missió: No fer res i deixar passar la cursa. I dit i fet. Aixi ha estat. Lenta, i a falta de 500 metres s'ha accelerat el ritme, però la cursa ja estava en el nostre territori. I a falta de 250 metres ha augmentat el ritme acostant-se als tres llocs capdavanters, i quan semblava que quedaria segon, ha fet un darrer canvi de ritme en els darrers 60 metres, acostant-se al primer atleta de la cursa, rebasant-lo en la mateixa parrilla d'arribada, aturamt el cronometre en 4'08"77. Realment, ha estat un gran moment. 

El que havia estat el seu desitg, l'havia fet realitat: Era el bicampió català sub18 shorttrack en 800 metres llisos i en 1500 metres llisos. 

Enhorabona Adrià. T'ho has ben guanyat. 


 

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario