D'ahir, nomes es pot destacar una cosa: el col.lectiu

Desprès de mes de vint anys organitzant crossos, encontres de pista, curses i altres esdeveniments esportius, el que ahir varem haver d'afrontar no va estar gens facil per a tothom. I dic tothom, per que gràcies a l'esforç i grà de sorra que tots i totes els que varem estar el mati d'ahir a l'estadi va sortir el que va sortir. Un dels compromisos esportius que quedaràn gravats per l'història de l'entitat i de cadascun de nosaltres. Amb la pluja constant al llarg de tot l'encontre, amb una temperatura que no va sobrepassar els 7 graus, xops tots i totes, van transcorre les mes de tres hores de competició. Però, la cara de tots i totes es que "anavem" a una. I això, ens feia mes forts cada segon que pasava de la matinal. Era com si l'aigüa, tot i que ens mullava i refredava, ens donava mes vida i energia.

Era el 36è compromis de l'equip a l'èlit estatal de clubs. No era el primer. Han passat moltes d'històries, quasi be totes molt gratificants per els que les hem pogut viure. Però aquesta, per com varem haver d'afrontar-la i superar-la, serà una d'aquelles que perduraràn en la memòria.
Finalment, el treball de tot el grup va donar el triomf absolut de l'encontre.I ahir el grup no solsament eren les components de l'equip -les veritables protagonistes d'aquesta victòria-, sino tambè la resta del grup: els col.laboradors que des de el primer minut fins al darrer de l'encontre, van treballar perque tot rutllès. Ahir, es va demostrar que el club está plè d'energia. Un club que sempre te la porta oberta a tothom qui s'hi vulgui integrar i formar-ne part.
Aquest projecte femení, nascut fa 18 anys, amb 126 noies que han defensat en algun moment de la seva història els colors de l'entitat en aquests 36 encontres viscuts arreu de la geografia no s'atura. I no s'atura gràcies a l'ilusió de totes les seves components que impulsen el projecte encara mes amunt. Aquest equip no enten de protagonismes individuals ni ho ha entes mai, ja que cadascuna de les seves components, aportant el que millor tenen, amb l'objectiu comú de tot el col.lectiu. I aquesta ha estat la gran força d'aquest equip. Ho ha estat, ho es i ho seguirà sent en el futur.
Ahir, disset anys mes tard d'aquell 6 de juny de 1996 en que es va assolir l'ascens a Primera Divisió en aquell octogonal disputat a Manresa, hi havia una atleta que va formar part d'aquell equip corrent els 100 tanques amb 17"76 i els 400 tanques amb 1'07"42. Ahir va fer els 400 metres i va dur el testimoni en la darrera posta del 4x400 triomfal d'ahir a l'estadi: L'EULALIA . Felicitats campiona!!!
Un cop dita aquesta introducció que crec del tot necesaria per entendre que es això, passo a detallar el que ha succeit dins el meu grup. Aquest cap de setmana "els meus" i "les meves" em van oferir coses "bones". Dissabte a Saragossa, l'ESTER va dominar amb autoritat els 800 imposant-se amb 2'17"06. L'ANNA, que cada cop es troba millor, va estar 3era en uns lentissims 3000 metres amb 10'40"02.
I ahir a l'Estadi, la NURIA va resoldre be el seu compromis en els 400 metres (1era amb 58"17), ben secundada per l'EULALIA (6ena amb 1'02"25). Mes tard, la NURIA, un xic cansada per l'esforç del 4, va estar 7ena en els 100 metres amb 13"43. Però el treball ja estava fet abans del 100. L'EULALIA va contribuir a la victòria en els relleus de 4x400 amb 4'10"04 (parcial de 1'01"87). 
Excel.lent l'actuació de l'ANIRIA en els 800 metres, assolint una brillant 3era posició amb 2'26"97. Caràcter, decisió, força i coratge va exhibir al llarg de la seva actuació.

Que dir de la MERITXELL? La seva era una tasca dura en el dia d'ahir. I mes dura li van presentar encara les seves rivals. Va haver de saber estar en tot moment implicada en el compromis, i el va saldar amb nota alta, assolint la 2na posició en els 3000 metres amb 10'25"87, i mes tard 5ena en el milqui amb 4'57"45, aportant uns fonamentals 11 punts al calaix de l'equip. Brillant va estar l'actuació de la juvenil NAJWA en els 3000 metres entrant 3era amb uns excel.lents 10'29"30 -molt aprop del seu millor registre personal-.

I molta satisfacció em va donar la MARTA, veient-la corre de nou els obstacles, i veient com cada cop s'hi troba mes a gust, aconseguint una excel.lent 3era posició amb 12'10"27 (mmp), molt aprop de la minima estatal, que de ben segur, aconseguirà. Tot i que el resultat de la Marta era important, ho era mes, veure la seva cara de satisfacció desprès del que ha patit en aquests darrers dos anys, mirant el futur amb l'optimisme.
A Olvàn es disputava la Final Nacional de cros escolar, i en FERRAN va estar present en el podi !!! Felicitats FERRAN per aquest resultat, que t'ha d'empenyer a seguir treballant amb ilusió i força. En TONI va imposar-se, com era d'esperar, en la seva categoria.    
I en la Cursa de la Balafia, en MARC va estar 6è amb 35'50".
Tot segueix, la vida continua, i això no s'atura.