Però la cosa no funciona aixì. Si un vol aconseguir alguna cosa, hi ha d'haver-hi un treball darrera fet, i un esforç emprat. Els objectius no son facils d'assolir. Tot requereix el seu esforç.
Aquest cap de setmana (ventós, amb fred al mati de dissabte, amb calor aquest mati de diumenge), s'ha disputat el català juvenil-junior promesa a Igualada. Dic català per que aixins era, encara que dissabte ben be podria haver estat un festival de costellada d'un pais banarero, ja que no hi havia cap senyera en tot l'estadi. Avui diumenge, almenys han procurat que això no es repetís, i una gran senyera presidia la graderia, amb la nostra bandera al mastil central.
I dins el grup, hi ha hagut de tot. Uns han aconseguit els que ens haviem plantejat. Altres anem per el camí. Altres ens compliquem la vida. Altres, potser n'apendrem a cop de garrotades com les que hem patit aquest cap de setmana. Però, no hi ha dubte que de tot, de lo bo i de lo dolent, s'en treuen conclusions que han de servir en el nostre futur.
La Meritxell, excel.lent dissabte i repetint nota diumenge. No per els registres que no han estat res de l'altre mon, sino per llegir amb nota "cum laude" les curses en que ha pres part. Ahir, disputant el milqui, i sabent en cada instant quina era la seva millor ubicació, entrant 3era amb 4'48"13, i aquest mati de diumenge, sortint en el 5000 solsament per demostrar que es la referència catalana del fons en aquesta categoria -i potser del futur en els propers anys-imposant-se amb autoritat amb 18'42"33.
L'Oussama va aconseguir el seu primer sots-campionat català, en estar 2on en els 3000 obstacles a,b 9'28"94. No va poder estar en cursa en els moments decisius de la mateixa, però potser haurà de fer un analisi interior de si va saber afrontar amb garanties la cursa, i quan dic això, vull dir les hores prèvies al compromis de competició.
La Marta va estar bronze en els 3000 obstacles amb 12'49"82. No hi ha res a dir. Les molesties fisiques impedeix una millor actuació. El premi al seu esforç i perseverancia: la medalla. Vindràn millors temps. N'estic segur.
La Najwa es va proclamar campiona catalana en 3000 metres amb 10'52"20, en una cursa sense mes història que situar-se davant des de l'inici, i fer la cursa que li interesava, però el titol no amaga que s'haurà de treballar amb mes energia si es volen assolir fites superiors.
La Lorena ha aconseguit pujar a un podi per primer cop en un campionat. Pot resultar facil per alguns, però sempre dic que el sol fet de pujar a un podi ja es sinonim d'esforç i lluita. Avui, la Lorena ho ha lluitat entrant 3era amb 21'39"94. Hem de creure mes en un mateix, i en les nostres propies possibilitats. Si no creiem nosaltres en nosaltres mateixos, qui creurà en les nostres possibilitats?
L'Aniria va disputar la final del milqui amb ambició, potser mes impulsada per les meves paraules que per la seva propia comfiança, però si es veritat que les meves paraules abans de la cursa van tenir efecte, i va fer el que haviem pactat. El resultat no va estar el que potser esperavem, però significava millor registre personal (5'00"14) que datava del 2010, i això s'ha de tenir en compte. Estic segur que es millorará de nou, però no hi poden haver-hi dubtes en el viatge.
La Maria va corre el milqui, amb el respecte en la distància d'aquell que te dubtes en les seves possibilitats, quan realment ja ha demostrat sobradament les seves. 4'53"62 (5ena) pot ser un bon punt de partida cap a endavant. No el desaprofitem.
En Ferran, cada cop m'agrada mes. Avui, en el 5000, ha acabat amb força, 7è amb 18'37"89. Anem creixent. I per tant, anem progressant. En l'esport, ningú ens va dir que això era facil. El treball donará resultats.
En Marwan, aquest cap de setmana, ha patit allò que en podria dir: "No coneixer en quin pati m'he posat". Els consells que els tècnics anem donant als nostres atletes dia a dia serveixen o haurien de servir per que aquests els assimilessin, els integressin dins seu, i servissin d'alguna cosa. En el cas del Marwan, segurament aquests consells queden volatilitzats en el moment en que surten de la meva boca, i no arriben. Dissabte, l'opció de medalla en el milqui hi va estar-hi. Nomès una mala acció tàctica li ho va impedir. Avui, no ha existit en el 800 des de el primer metre o dècima de la cursa.
Menció especial faig de la Nuria. Si volem intentar aconseguir (que no es gens facil) alguna cosa en aquest dur mon de l'atletisme, hem de saber en cada moment on estem. Dissabte al mati, llegint la semi, va classificar-se amb la menys despesa possible. A la tarda la final, a les 17,55h. Una confusió horaria -tot desitjant que sigui la ultima- va fer que la Nuria arribès a camara de requeriments en el moment de tancar-se aquesta sense haver pogut fer 1" d'escalfament. Va fer 2' de cc suau + 3' d'estiraments, 2 exercicis curts de tècnica, posar-se els claus, sortir a pista, 2 progressius, provar 1 cop els starts, i tret de sortida a la final. 57"83. Titol català. Ahir va sortir. Però aquesta estressant situació viscuda ens ha de servir en el futur.
En un altre ordre de coses, comentar que el Manel en l'estatal de veterans de La Corunya de 10000 marxa en ruta, va aconseguir 1'05"55 (mmp). En Christian va abandonar.
I ahir l'Anna va imposar-se en l'Igualada Urban Running Nigth 5K amb un temps de 18'07".
Avui, el responsable català del sector li ha comunicat que ha estat sel.leccionada per el Torneig de Federacions absolutes a disputar a Avilés el proper 15 de juny. Felicitats Anna !!! Em sento orgullós de ser el teu entrenador i de tenir una atleta de la teva qualitat esportiva i personal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario