Aquest nucli d'entrenament va neixer en la temporada 1993/94

Aquest nucli d'entrenament va neixer en la temporada 1993/94
Des de aquell llunyà setembre de 1993 quan vaig agafar el relleu de responsable de mig fons i fons del club de la meva vida, han passat molts i bons atletes, i he viscut moments molt gratificants. Em sento una persona afortunada per haver pogut disfrutar d'aquests moments, i veure contents als meus atletes. Aquest nucli te molta vida, doncs diria que ara es un grup amb una gran maduresa esportiva i ple de reptes importants en cadasqun dels seus components.
Va estar en la temporada 1993/94 quan aquest projecte va donar els seus primers pasos. Un grup de cadets, majoritariament nascuts a l'any 1978 van estar els primers deixebles d'aquest nucli d'entrenament. Vaig agafar l'oportunitat que Mercè Rosich em va oferir, en donar-me el relleu en el poder entrenar el sector de mig fons i fons de l'entitat. I de ben segur que he de agraïr-li de per vida l'oportunitat que em va donar. Han estat disset temporades plenes de satisfaccions. De veritat: He estat un privilegiat per poder gaudir de tot el que els meus atletes m'han donat en cada moment, que ha estat molt, molt, i molt. Però, tot i que en cada moment d'aquesta vida, tot va canviant, em segueixo sentint a dia d'avui afortunat per el gran grup humà que tinc en el "meu" nucli d'entrenament.

lunes, 10 de junio de 2013

Quan hi ha intensitat, que guapo es l'atletisme de clubs.

Aquest passat dissabte a Burgos no va ser un moment mes. Va estar el millor dels moments que ens ha deparat aquest equip. I mireu que ens n'ha donat molts i molts de bons: l'ascens del juny del 1996 a Manresa, desprès de dues jornades classificatories. El triomf a Getafe 2002 i el seu ascens a Divisió d'Honor "B", i el seu pas per aquesta categoria. Un munt de brillants victòries en els diferents encontres disputats a la categoria. Algú podria dir que com que no s'ha aconseguit l'ascens directe no s'ha aconseguit l'objectiu,..... i aquest algú s'equivocaria de totes totes!!!. Aquest equip ha aconseguit l'objectiu. Mes ben dit, l'ha superat. Superar el que s'havia aconseguit en les disset temporades anteriors no era gens facil, mes aviat tot el contrari. Molt dificil. Doncs, repeteixo: això ha estat superat de ple.
El que es va viure a Burgos, nomès ho podrem explicar els que hi varem ser. La lluita que va demostrar tot l'equip. La seva implicació personal. El compromis de cadascuna de les components de l'equip per assolir el seu propi objectiu en la prova que se l'hi havia encomenat. Realment, quan hi penses, com es va viure, i que es va viure, se't posa la pell de gallina. I fa que et sentis molt satisfet de veure que, generacions darrera generacions, això no ha fet cap altre cosa que progressar. I amb els temps que ens toca viure, socialment i economicament, poder dir això, es com molts cop faig servir: "d'una galaxia".
Que toca fer a partir d'ara? Doncs el que hem fet fins ara. Treballar, treballar amb la mateixa ilusió, i seguir formant atletes i esportistes. El projecte, ja amb majoria d'edat, continua. 



En quan al cap de setmana del "meu grup", ha estat prou positiu. El mateix dissabte, a Saragossa l'ANNA es va lluïr de ple en el milqui de la final de Divisió d'Honor, i dins una cursa tàctica (parcials dels 500: 1'39"-1'30"-1'25") va assolir una brillant 4ta posició amb 4'34"65. L'ESTHER no va trobar-se comoda en la cursa del 8, entrant 4ta amb 2'10"97 -mes tard va rubricar amb nota la seva posta del 4x400-.
A Burgos, la NURIA, esplendida tant en el 400 individual, com en la darrera posta del relleu llarg: 2na amb 57"12, i brillantissim el seu esforç en el relleu. L'EULALIA, demostrant l'experiència que dona estar 18 temporades en l'equip-, va cumplir amb nota l'exigent compromis que se l'hi havia demanat, entrant 6ena en el 4 tanques amb 1'10"94, i corrent excel.lentment la seva posta del 4x4. La MARIA, dubtosa de les seves propies forçes abans de la cursa, però demostrant que un cop dins d'ella, per guanya-la s'havia de patir, i aixì ho va demostrar amb la recta final on fins el darrer centímetre de cursa va haver de lluitar per la brillant 4ta posició amb un temps de 4'52"47. La TXELL no va tenir en el 3000 les bones sensacions que ella hauria desitjat, però tot i així, va saber patir -que tambè es important saber-ho fer quan les forçes no t'acompanyen- entrant 5ena amb 10'31"26.
Ahir a Castellar del Vallés, en la previa cadet: les noies van assolir el bitllet per les seves finals del proper 16 a Lloret: la MIREIA 2na en els 1000 amb 3'10"65. Lluitará per l'or. N'estic segur. La LAURA -Chapeau !!!- millorant el seu registre, entrant 5ena en els 1500 obstacles amb 5'50"72. Excel.lent temporada la que està duent a terme. La GEMMA  en el 3000, entrant 9ena amb 11'54"08 -2n millor registre personal-. I la marxadora, l'EVA va clavar la seva actuació amb nota alta. Millor marca personal:  16'30"92.  I una cosa que s'ha de tenir en compte de la LAURA, GEMMA i EVA: son cadets de primer any. Com disfrutarem l'any que ve !!!
En l'apartat masculí, nomès tenia la participació de l'ARNAU. L'ilusió per classificar-se, segurament va estar l'enemic en la seva actuació. Una primera volta massa exigent li va marcar la resta de cursa. Finalment el seu objectiu no va estar possible: 11'01"72. Però una cosa li faig saber a l'ARNAU des de aquest blog. I es que jo estic molt satisfet de la temporada que du a terme i del que està aprenent, que ens servirá de molt en el futur.
A l'Ampolla de Mar, en MARC va estar 4rt -primer de la seva categoria- amb 1h19'40".
A la Cursa de la Maquinista, en FERRAN va marcar uns bons 18'31".
I a Albacete, en l'estatal de mitja marató, en GERARD va entrar amb 1h14'10", donant per tancada una dura temporada marcada per la lesió i les maleïdes molesties, fins esperar al setembre on iniciarem la propera amb nous reptes.
Ara arriven les setmanes on no es pot mirar endarrera. Nomès es pot mirar endavant. A disfrutar-les i a lluitar-les !!! ANEM-HI !!! 

No hay comentarios:

Publicar un comentario